15 de nov. 2007

Autogovern

121.- Fer efectiu el ple desplegament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En la propera legislatura assolir els traspassos de funcions, serveis i mitjans personals i materials i financers previstos a l’EAC.

122.- Impulsar un model públic de gestió aeroportuària. Garantir la participació de la Generalitat de manera decisòria en la gestió de l’aeroport del Prat. Avançar en la creació d’un consorci amb la participació també de les administracions locals i el món empresarial. Traspàs a la Generalitat de la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell en el termini de la propera legislatura.

123.- Posar en funcionament, d’acord amb les previsions estatutàries, els mecanismes de participació de la Generalitat (de manera directa o en els processos de designació) en diversos organismes estatals. Entre d’altres: Banc d’Espanya, CNMV, CMT, CES, RTVE, així com RENFE, ADIF i AENA, empreses públiques amb forta incidència a la vida social i econòmica de Catalunya.

124.- Fer efectives totes les previsions que recull el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya pel que fa a la participació de Catalunya a la UE de manera directa o a través del Govern de l’Estat.

125.- Impulsar la reforma de les lleis estatals necessàries per al ple desplegament de les disposicions estatutàries. Entre d’altres, la Llei Orgànica del Poder Judicial.

126.- Modificar les pràctiques normatives de l’Estat per adequar-les a la distribució de competències que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

127.- Articular mecanismes federals de cooperació horitzontal, com ara la celebració de conferències de presidents de CCAA, així com també de conferències sectorials de consellers, sense la necessària convocatòria i assistència del president del Govern de l’Estat o dels ministres.

128.- Desplegar plenament el model de finançament que planteja l’Estatut per a l’agost de 2008. Aplicació dels nous percentatges de participació en el rendiment dels impostos; l’ampliació de la capacitat normativa en els tributs cedits i la modificació dels mecanismes d’anivellament; la creació de la finestra única i del consorci tributari amb l’Administració Tributària de l’Estat.

129.- Garantir el ple compliment de les previsions de l’EAC pel que fa a inversions en infraestructures.

130. Impulsar la reforma federal de la Constitució espanyola:
-Reconèixer el caràcter plurinacional pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Instituir caràcter general a l’oficialitat de totes les llengües. Pacte federal des de la igualtat i la llibertat de les parts.
-Regular el dret a decidir des dels principis federals.
-Ampliar, en un nou marc competencial, els poders a favor de les parts federades. Possibilitat d’establir llaços especials entre determinades entitats federals.
-Participar, via Comunitats Autònomes, en la reforma de la Constitució.
-Reconèixer la possibilitat de desaparició de les províncies en aquelles comunitats que ho decideixin.
-Introduir principis pluralistes en la composició d’institucions com el Consell General del Poder Judicial i d’altres.
-Assumir, a partir del federalisme plurinacional, competències diferencials en àmbits com la llengua, la cultura, la política comunicativa, la seguretat interna i d’altres que es poden derivar de les particularitats nacionals.
-Reformar el Senat com a cambra de representació territorial.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

130. Reconèixer el dret a l'autodeterminació sense ambigüitats.

Penkamuska ha dit...

Tal com ja diu en Carles, l'expressió del punt 130 "Regular el dret a decidir des dels principis federals", no és una idea clara.

Crec que hem de ser transparents i reconèixer sense embuts el dret a l'autodeterminació, i donar als governs autonòmics la potestat d'organitzar un referèndum vinculant.

Jesús Hernández ha dit...

Malgrat que entenc els dos comentaris anteriors, crec que la redacció del punt 130 és impecable. Una altra cosa és que falti fer pedagogia al respecte que segur que en cal i molta.

L'expressió "Regular el dret a decidir des dels principis federals" la troba encertadíssima. Crec que és una posició que jo anomenaria de possibilisme valent, que situa ICV més enllà del regionalisme de CiU sense alinear-se amb l'independentisme d'ERC.

Aquesta tercera via que obre ICV és la del dret a decidir, però no decidir entre una dicotomia reduccionista com és escollir entre l'Espanya centralista o la Catalunya independent. La proposta d'ICV és la via federalista. Aquesta opció és una reflexió molt més madura i elaborada del vol ser Catalunya.

Anònim ha dit...

Estat propi ja.
Federals sí, però perquè amb Espanya? Sou uns tancats. Fedrals amb la mediterrània, amb Europa, i amb el món. Els Països Catalans, germans i en igualtat i en pau amb els altres pobles i nacions de la terra. La resta és dependència, subordinació i desigualtat.

Penkamuska ha dit...

M'agrada el comentari de'n Jesús perquè ens permet aclarir algunes confusions.

El dret a l'autodeterminació no vol dir pas independència, sinó que els catalans decidim què volem ser: formar part d'Espanya, de França, constituir un estat independent, o el que sigui. L'obtenció d'aquest dret ja apareix en els principis fundacionals d'Iniciativa i en vàries resolucions d'assemblees posteriors.

Això no és incompatible amb que la nostra proposta com a partit sigui utilitzar aquesta llibertat col·lectiva per a construir un estat espanyol federal plurinacional. Des d'Iniciativa veiem aquesta tercera via com l'encaix Catalunya-Espanya que fa que la gran majoria de la societat catalana se senti còmoda, aconseguint reforçar la cohesió social.

No obstant, hem de ser conscients que per federar-nos amb Espanya, Espanya ha de voler-ho. I després del procés de reforma de l'estatut podem dir que, ara per ara, Espanya no vol canviar. No creieu que, en aquest sentit, estem plantejant una proposta poc realista?

Anònim ha dit...

PUNT 128 es te definir molt bé que vol dir finestra unica, (que a la comarca que hi tinguem duplicitats es tancara una de les finestre i quedara la de la Generalitat o doble despesa) i el Consorci Tributari, cal coneixer que vol dir el PSOE i el Ministeri amb Consorci (nomes cal llegir opinions) i es res, volen dir donar informació i que poder dissenyar les campanyes, un organisme sense personalitat juridica (menys que res) i nomes per a l'IRPF; VOLEM VERDADERA CORRESPONSABILITAT VOL DIR RECAPTAR, GESTIONAR, UN CONSORCI AMB PERSONAL no duplicant despesa SINO TRASPASSAT; UN CONSORCI QUE PUGUI ASSUMIR LA RECAPTACIO DE TOTS ELS IMPOSTOS. Cal exigir al Ministeri i al govern central no amoldar-se al que estan dispossats a donar i presentar-ho com un exit. No som rucs, som exigents.

Anònim ha dit...

Al juliol es va prometre a la bilateral que al setembre es transferiria o es faria una proposta dels aeroports secundaris, res, al juliol ZP va prometre al Congres que el 31 de desembre traspasaria Rodalies, res, ara 19 mesos despres d'aprovar l'estatut cap traspas important i beques es va pactar l'anterior Bilateral l'estat no l'ha traspasat o ha fet el reglament i ara ens el tornen a presentar com un acord de la de la bilateral del gener, litoral disgregat amb dos ara la segona part, INSPECCIO DE TREBALL la part catalana no lluita prou pel traspas i l'estat pressinat pels sindicats, patronal contraris al traspas i ell que te poques ganes, els va perfecte COM PODEM PERMETRE QUE L'ESTAT NO COMPLEIXI AMB LES COMISSIONS TECNIQUES COM LA INSPECCIO DE TREBALL QUE FA MESOS QUE ESTA OBERTA, PERQUE CEDIM? QUE TENIM D'ESPERAR AL JUNY I DEPENT DE LA COYUNTURA?

Anònim ha dit...

128. Caldria modificar-lo:
Cal exigir abans de qualsevol negociació, la publicació de les balances fiscals. Per merèixer confiança, sigui una persona, entitat o l’administració pública, cal transparència i serietat. Com podem tenir confiança? quan des de Madrid, tot hi el mandat aprovat pel Congres de Diputats per publicar les balances fiscals, el Sr. Solbes ens les amaga expressament i es nega a publicar-les. On es la transparència?. Se’ns diu que no han de tindre res a veure amb el finançament de Catalunya. L’obscurantisme es total. Per favor, que no ens expliquin que hi ha dos sistemes i problemes tècnics, ja som grandets i no ens mamem el dit. Tots els països moderns tenen sistemes homologats per calcular-les i sense tants problemes. Tan gros es el que ens amaguen que no s’atreveixen a publicar-les.

Si els partits polítics volen guanyar la confiança dels ciutadans cal transparència i serietat.